En el marc de les activitats de la ciutat de Barcelona en tant que Capital Mundial de l’Arquitectura del 2026, el dijous 9 d’abril 2026, a Ca l’Alier es va celebrar el cicle «Renaturalització de l’espai públic», amb l’organització de Guiding Architects Barcelona, en col·laboració amb la Fundació Mies van der Rohe – Ajuntament de Barcelona. En ell en Xavier Mayor va ser convidat – juntament amb els reconeguts arquitectes Roberto Soto i Marina Cervera – a participar en el debat introductori, sota el títol (Re)naturalització urbana: reptes d’un canvi de paradigma a la ciutat contemporània.
El debat, rigorós i enriquidor, i que va aprofitar les diferents aproximacions a la temàtica des de l’administració, la professió i l’acadèmia; va ser moderat per l’arquitecte paisatgista Robert de Paauw i l’arquitecte Lorenzo Kárász.
El podeu veure aquí.
L’evolució de la renaturalització: cap a un nou paradigma a les nostres ciutats
La renaturalització o restauració ambiental és el procés que busca retornar un biòtop, tant com sigui possible, al seu estat natural originari, tal com seria sense la intervenció humana. Aquest concepte el veiem aplicat avui en dia en projectes transformadors com la Canòpia urbana a la Plaça de les Glòries o el Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPNat).
Històricament, abans del 1992, la gestió del territori s’enfocava per separat en el control de la contaminació i la cura estètica del paisatge. En aquella etapa, la protecció se centrava gairebé exclusivament en els espais més vulnerables o intocats, fent evident que calia una comprensió molt més profunda dels ecosistemes i dels seus processos.
El primer gran canvi de paradigma arriba a partir de 1992, quan es consolida la idea que tot el territori és susceptible de tenir interès biològic i ecològic. Els nous objectius ja no només busquen salvar allò que està en perill, sinó preservar totes les espècies, mantenir la connectivitat ecològica i definir usos humans que siguin compatibles amb cada entorn.
Amb l’arribada del nou mil·lenni, s’introdueix una visió molt més innovadora: tant els espais oberts com els urbans passen a entendre’s i gestionar-se com una gran Infraestructura Verda.
Per fer realitat aquesta visió, el paper dels professionals de l’ecologia esdevé absolutament imprescindible per aportar un coneixement tècnic rigorós. Gràcies a ells, les ciutats comencen a aplicar Solucions Basades en la Natura (NBS) per dissenyar els espais. A més, s’assumeix plenament que l’ecologia va més enllà de la natura mateixa: genera beneficis essencials per al benestar i el progrés de la població. Aquests beneficis clau són els anomenats serveis ecosistèmics, que avui dia es coneixen com a Contribucions de la Natura per a les persones (NCP).
Actualment, davant la necessitat d’arreglar la banalització que ha patit el territori, la renaturalització ja no pot ser tractada com una intervenció aïllada. És un concepte troncal que ha d’impregnar i vertebrar tota mena de projectes.