La Directiva sobre Informes de Sostenibilitat Corporativa (CSRD) és una nova normativa que regula els requisits per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat de les empreses establertes en algun estat membre de la UE.

Les Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat – ESRS

Per donar suport a l’aplicació de la Directiva, s’han definit les Normes Europees d’Informació sobre Sostenibilitat (ESRS, en anglès, European Sustainability Reporting Standards), que defineixen els aspectes sobre els quals l’empresa haurà d’informar.

Amb aquesta norma, les empreses estan obligades a reportar informació sobre l’efecte de la seva activitat en les persones i el medi ambient, incloent informació sobre ecosistemes i biodiversitat, regulada per l’ESRS E4.

Existeix un primer paquet d’ESRS ja publicades, però se n’estan desenvolupant més tant específics per diferents sectors com de simplificats per a PIMES.

Qui ha de complir les ESRS?

Les grans empreses de més de 500 treballadors hauran de presentar els informes l’any 2025, sobre l’exercici 2024. L’any 2026, les empreses de més de 250 treballadors hauran de presentar l’informe sobre l’exercici 2024. I, finalment, les PIMES hauran de presentar l’informe anual l’any 2027 sobre el seu exercici 2026.

La informació de sostenibilitat dels ESRS sobre la qual informarà l’empresa es fonamenta en la doble importància relativa o la doble materialitat, que implica tenir en compte tant com els aspectes de la sostenibilitat afecten l’empresa, com l’impacte de l’empresa en la societat i el medi ambient.

Requisits de divulgació segons l’activitat de l’empresa

En matèria de biodiversitat i ecosistemes, hi ha un requisits de divulgació diferents quan la biodiversitat és un assumpte material per a l’empresa, i quan no ho és.

Quan ho és, caldrà informar sobre tots aquests aspectes:

  • Pla de transició i examen de la biodiversitat i els ecosistemes en l’estratègia i el model de negoci
  • Impactes, riscos i oportunitats materials i la interacció amb l’estratègia i el model de negoci
  • Descripció dels processos per determinar i avaluar els impactes, els riscos i les oportunitats materials
  • Polítiques
  • Actuacions i recursos
  • Metes
  • Paràmetres d’incidència
  • Efectes financers previstos dels riscos i les oportunitats

Quan no ho és, cal divulgar una explicació de les conclusions de l’avaluació on es detalli per què la biodiversitat no és un assumpte material.

Per saber si la biodiversitat és un assumpte material o d’importància relativa de l’empresa, cal realitzar avaluacions de materialitat que identifiquin i ponderin aquests impactes des d’una perspectiva dual, utilitzant els criteris definits per a tal efecte que inclou la norma.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha publicat el Mapa de materialitat ASG (Ambiental, Social i de Governança) per a la gestió de la sostenibilitat a les PIME, que té com a objectiu identificar els aspectes ASG que són materials, es a dir, que poden tenir major rellevància per a les PIME en els seus sectors d’activitat i, per tant, poden tenir un impacte substancial sobre l’empresa i els seus grups d’interès.

També, en la línia d’incloure aspectes relacionats amb la conservació i la gestió de la biodiversitat en el marc d’empreses i organitzacions amb sistemes de gestió ambiental (SGA), el Club EMAS ha publicat la “Guia pràctica Com potenciar la biodiversitat en el marc dels sistemes de gestió ambiental